Poca paraula...

Hola família.

Després d’uns calendari molt intens, ací estic de nou per a compartir la meua saviesa amb vosaltres. Sé que molts heu esperat aquest moment durant molts mesos, però com he dit abans, les obligacions m’han impedit compartir amb vosaltres els meus coneixements, però bé, no és moment de lamentar-nos, més bé al contrari, és moment d’esforçar-se i aprendre de mi; ja que a estes altures, sabeu que forme part de la vostra vida. Això sí, ja està bé de vendre la burra, i anem a començar a deixar clares unes quantes coses:

- El Tormo és un home sense paraula. Podríem equiparar el seu cas al de Luis Figo, el dia que va deixar plantada a la massa culé, per tal d’anar al Reial Madrid. Sobre Lucas, dir que fa mesos va enviar una circular informativa, on indicava que en breu començaria un nou projecte. Semblava que aquesta vegada era la definitiva, ja que del seu escrit es desprenia una enorme motivació i il·lusió per tal de tirar açò endavant, però com tantes altres vegades, no va fructificar i es va quedar en una eterna promesa com el madridista Guti. En el seu moment, li vaig dir al senyor Lucas Tormo, que podia contar amb mi, ja que m’oferia sense ànim de lucre a mirar les errades ortogràfiques dels escrits, a més de fer-me càrrec d’alguna secció (parlar d’algun individu del poble, del puto retor, de la puta església, de futbol...); encara que arribat el moment no he rebut notificació alguna.

- Un altre que s’està amagant és el Ribe, ja que ni ha convençut al Tomillo, ni ha aportat res al blog, ni s’ha deixat veure; ara bé, si algun dia la pàgina web es porta a terme, no dubteu que serà el primer en aparèixer en la foto (és el Maxi López de torn).

- I en últim lloc, ens quedem amb el Peke. El senyor de la neu, ara to té excusa per a poder participar en el blog, però sembla que està molt ocupant arreglant papers (que jo sàpiga, els papers de l’atur s’arreglen en un dia, no en 2 mesos, 3 quaresmes i 6 ramadans).

Miquel