jueves, 21 de mayo de 2009

La Iglesia católica irlandesa conocía el abuso "endémico" de 35.000 niños

Tras nueve años de indagaciones y más de 2.000 testimonios, una investigación ha concluido que la cúpula de la Iglesia católica irlandesa conocía el abuso "endémico" al que eran sometidos los 35.000 niños que entre los años 50 y los 80 se acogieron a sus instituciones. El actual líder eclesiástico, el cardenal Sean Brady, se ha declarado este miércoles "profundamente apenado y avergonzado por el hecho de que estos niños sufrieran de manera tan horrorosa en nuestras instituciones". El informe "documenta un vergonzoso catálogo de crueldad; el abandono, el abuso físico, sexual y emocional perpetrado contra niños", ha admitido.
El informe, elaborado por la Comisión Investigadora de los Abusos de Niños, puesta en marcha en 2000 tras un aluvión de denuncias de abusos cometidos por la Iglesia católica irlandesa en el pasado, concluye que funcionarios eclesiásticos alentaron palizas rituales y protegieron de forma sistemática a sus miembros pedófilos para que no fueran detenidos, todo ello rodeado de "una cultura al servicio del secretismo".
Los cinco tomos del informe documentan un rosario de abusos físicos y emocionales, abusos sexuales en muchas de las instituciones eclesiásticas, una red de reformatorios, escuelas industriales y casas de trabajo, sobre todo en las de chicos. Las escuelas estaban gestionadas de manera severa, con un régimen de disciplina irracional y opresivo que afectaba a los niños pero también incluso a los empleados.
Los niños pasaban hambre y en muchas escuelas la alimentación era inadecuada, incomestible y mal preparada. Muchos testigos hablan de que estaban constantemente aterrorizados por las palizas, en las que se les intentaba provocar el mayor daño posible.
___________________________________________________
Mejor no comentar nada. De nuevo salen a la luz las excentricidades de éstos reprimidos sexuales.
Miquel

viernes, 15 de mayo de 2009

..................................


Tras ver que mis compañeros se están esforzando duramente con el objeto de mantener ésta página en lo más alto, no voy a quedarme atrás, así que a continuación se abordará una cuestión un tanto peliaguda; así que sin más dilación se pasará a la acción.

El señor en cuestión, es Rouco Varela (no me preguntéis si es cura, fraile o monja); únicamente sé que se trata de un reventado mental. Dicho señor, al igual que todos los individuos vinculados con la iglesia, se ha pronunciado en contra de la nueva ley de aborto; al igual que hizo en su día con los matrimonios entre homosexuales.
Ahora bien, centrando la atención en dicha ley, cabe señalar que se trata de una propuesta sensata, algo fundamental en un país que pasa por ser una referencia para otros. El derecho de abortar debe de recaer en la persona implicada, si uno se fija, observa que a su alrededor hay cientos de familias desestructuradas, ¿para qué cojones sirve traer al mundo a un retoño en éstas condiciones?, ¿es coherente alumbrar a un pequeño y dejarlo vagando por la calle las 24 horas del día?, ¿es positivo que 2 padres de 17 años se hagan cargo de un querubín por un error?, ¿debe de hacerse cargo del niño una señora que ha sido violada?, ¿debe de nacer un niño con múltiples deficiencias que llevará una vida de perros?,¿puede un médico negarse a practicar un aborto cuando es su tarea?. Si un pequeño llega a éste, nuestro mundo, debe de ser a partir de la voluntad de sus padres; y si éstos deciden que no lo desean, es básico que puedan interrumpir voluntariamente el embarazo, y no hay más que hablar.
Tras todo lo dicho, decir 2 cosas:
1) A los hijos de puta de la iglesia, decirles que la casilla de la declaración de la renta, la marcará su puta madre. Éstos cabrones, recaudan de media 150 millones de euros al año, y no es un dato que me saque de la chistera, es algo conocido por todos, y si alguien lo pone en duda, que use el Google.
2) Próxima parada: eutanasia.
Miquel

miércoles, 13 de mayo de 2009

Poca paraula...

Hola família.

Després d’uns calendari molt intens, ací estic de nou per a compartir la meua saviesa amb vosaltres. Sé que molts heu esperat aquest moment durant molts mesos, però com he dit abans, les obligacions m’han impedit compartir amb vosaltres els meus coneixements, però bé, no és moment de lamentar-nos, més bé al contrari, és moment d’esforçar-se i aprendre de mi; ja que a estes altures, sabeu que forme part de la vostra vida. Això sí, ja està bé de vendre la burra, i anem a començar a deixar clares unes quantes coses:

- El Tormo és un home sense paraula. Podríem equiparar el seu cas al de Luis Figo, el dia que va deixar plantada a la massa culé, per tal d’anar al Reial Madrid. Sobre Lucas, dir que fa mesos va enviar una circular informativa, on indicava que en breu començaria un nou projecte. Semblava que aquesta vegada era la definitiva, ja que del seu escrit es desprenia una enorme motivació i il·lusió per tal de tirar açò endavant, però com tantes altres vegades, no va fructificar i es va quedar en una eterna promesa com el madridista Guti. En el seu moment, li vaig dir al senyor Lucas Tormo, que podia contar amb mi, ja que m’oferia sense ànim de lucre a mirar les errades ortogràfiques dels escrits, a més de fer-me càrrec d’alguna secció (parlar d’algun individu del poble, del puto retor, de la puta església, de futbol...); encara que arribat el moment no he rebut notificació alguna.

- Un altre que s’està amagant és el Ribe, ja que ni ha convençut al Tomillo, ni ha aportat res al blog, ni s’ha deixat veure; ara bé, si algun dia la pàgina web es porta a terme, no dubteu que serà el primer en aparèixer en la foto (és el Maxi López de torn).

- I en últim lloc, ens quedem amb el Peke. El senyor de la neu, ara to té excusa per a poder participar en el blog, però sembla que està molt ocupant arreglant papers (que jo sàpiga, els papers de l’atur s’arreglen en un dia, no en 2 mesos, 3 quaresmes i 6 ramadans).

Miquel

martes, 5 de mayo de 2009

PUTA BUROCRÀCIA

Avui he anat a l'oficina de l'INEM.
La meua intenció era entregar els papers per cobrar l'atur, i pensava que amb els que portava era suficient. Al no haver-ho fet mai em vaig informar i em van dir el que tenia que portar.
Arrive, agafe numeret, i al cap de 35 minuts em criden, i després d'estar 10 minuts fullejant papers sense mirar res en concret, la tia m'envia a una altra taula a per un troç de celulosa. Havent agafat una altra vegada el numeret, passen 13 minuts i arriva el meu torn. Esta tia era un poc més ràpida, però així i tot he estat els meus 10 minuts a la seua taula.
Al tornar a la primera taula on havia estat(sort que no he fet més cúa), aquesta senyoreta, que en la meua opinió li faltava una regadeta, m'ha informat de nou que em faltava un altre paper, paper que he hagut d'anar a casa(8 km) amb el considerable trànsit que hi ha a per ell i tornar.
Al aplegar a l'oficina de nou, la de la primera taula (planta mústia, com ja l'he batejat) ma mirat i al ferli el gest com preguntant si podia passar, ja que tenia la taula sense ningú, me l'ha tornat amb un altre volent dir que no, que agafara numeret.
Per fi a sigut el meu torn, després de 18 minuts. Aquesta vegada ja ho tenia tot, menys plenar uns papers que ma donat i que he tardat 5 minuts mes.
Total, que el primer numeret l'he agafat cap a les 10.20 i he eixit d'allà, després d'haver anat a casa i tornat, cap a les 12.48. I tot açò per no saber encara si vaig a cobrar alguna cosa o no, perqué "m'ho han d'acceptar primer".

Si escric açò es perquè em pareix vergonyós que en els temps que corren de la informàtica i la comunicació hi haja este atràs en temes burocràtics.
Es troba a faltar un portal d'internet o alguna cosa similar on des d'una base de dades t'ho pugues arreglar tot tu mateix.
Paradetes de mercat es el que pareixen les taules d'aquestes oficines, i dubte que tots "els venedors" estiguen qualificats per desenvolupar ixa feina com toca i per poder fer front a les allaus de gent que passa per allà tots els dies, eficientment, amb rapidesa i amabilitat.

L'únic que ha pogut arreglar aquest desastrós matí ha sigut arrivar a casa i tindre un bon plat fet per ma mare damunt la taula per dinar. Açò es or,xata!!


<-L'Abominable Home de La Pobla->