Hivern del 1998. En aquell entonces ja s'havia produït la fusió de la penya el Barrio la Rana i la penya la Serguera, donant lloc a una penya d'amics que més tard i amb noves i flamants incorporacions es coneixeria a tot el món com BandalsPark.
En aquells temps anàvem tots amb bicicleta per els carrers del poble fent bones accions a tot arreu! Ajudant als majors a passar els carrers, o anant demanant diners per les cases del poble per a entregar-lo després a una fundació d'ajuda als gossos estèrils d'Indonèsia. Pot ser açò últim no siga del tot cert...
Varem arribar a la cotxera d'un component bandàlic conegut per tothom com Porronxo, aunque a mi personalment m'agrada dir-li Palop.
Palop va traure un pot d'esprai Titanlux de color verd. Aleshores pensàrem en anar a fer pintades per el poble -totes de caràcter cultural- com per exemple demanant diners per a la fundació anteriorment esmentada...
No recorde qui va ser el primer en deixar-ho caure... I si ens tintem el pel? Dit i fet.
Crec recordar que els primers en provar-ho varen ser els bandals anomenats Xato, An3 i Pera. Ràpidament es tiraren aigua per el pel i tots descubrírem emocionats que la pintura se'n anava...
Aleshores el Palop és va convertir en perruquer per un dia i ens va tintar a tots el pel de color verd amb pintura Titanlux! Després, per a presumir del nostre pel, ens passejàrem per els carrers poblatans amb les nostres bicicletes i xiulant tots a una Verano Azul...
Un moment, que recordat en temps, em dona una sensació tan preciosa de patetisme col·lectiu que tinc que fer un esforç per a que no em caiga una llàgrima del ull esquerre.
El dia va acabar. Tornarem a casa. Intentarem llevar-nos la pintura i... no se'n anava. Particularment puc contar el calvari que vaig sofrir mentrés la meva germana em fregava el cap amb aiguarrás. Una experiència que recomane a tota persona que tinga inclinacions sadomasoquistes.
A l'endemà a classe ens reunirem tots de nou, el Xato i An3 continuaven amb el pel verd. Alguns varen optar per l'opció de l'aiguarrás i altres aparegueren amb el pel rapat.
Per cert, l'únic que no es va tintar el pel va ser el Palop. Ell ens va tintar el pel a tots... menys a ell mateix.
En aquells temps anàvem tots amb bicicleta per els carrers del poble fent bones accions a tot arreu! Ajudant als majors a passar els carrers, o anant demanant diners per les cases del poble per a entregar-lo després a una fundació d'ajuda als gossos estèrils d'Indonèsia. Pot ser açò últim no siga del tot cert...
Varem arribar a la cotxera d'un component bandàlic conegut per tothom com Porronxo, aunque a mi personalment m'agrada dir-li Palop.
Palop va traure un pot d'esprai Titanlux de color verd. Aleshores pensàrem en anar a fer pintades per el poble -totes de caràcter cultural- com per exemple demanant diners per a la fundació anteriorment esmentada...
No recorde qui va ser el primer en deixar-ho caure... I si ens tintem el pel? Dit i fet.
Crec recordar que els primers en provar-ho varen ser els bandals anomenats Xato, An3 i Pera. Ràpidament es tiraren aigua per el pel i tots descubrírem emocionats que la pintura se'n anava...
Aleshores el Palop és va convertir en perruquer per un dia i ens va tintar a tots el pel de color verd amb pintura Titanlux! Després, per a presumir del nostre pel, ens passejàrem per els carrers poblatans amb les nostres bicicletes i xiulant tots a una Verano Azul...
Un moment, que recordat en temps, em dona una sensació tan preciosa de patetisme col·lectiu que tinc que fer un esforç per a que no em caiga una llàgrima del ull esquerre.
El dia va acabar. Tornarem a casa. Intentarem llevar-nos la pintura i... no se'n anava. Particularment puc contar el calvari que vaig sofrir mentrés la meva germana em fregava el cap amb aiguarrás. Una experiència que recomane a tota persona que tinga inclinacions sadomasoquistes.
A l'endemà a classe ens reunirem tots de nou, el Xato i An3 continuaven amb el pel verd. Alguns varen optar per l'opció de l'aiguarrás i altres aparegueren amb el pel rapat.
Per cert, l'únic que no es va tintar el pel va ser el Palop. Ell ens va tintar el pel a tots... menys a ell mateix.
- elResponsable -
P.S.: jo ho recorde així. He intentat ser lo més objectiu possible que he pogut...
